Òscar Prieto-Flores i Eila Prats-Brugat, Universitat de Girona; Isabel Gutiérrez-Pedemonte i Raquel Carrión-Alfonso, Coordinadora de Mentoria Social;
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials d’inclusió.
Samuel Bentolila, CEMFI; Ana García-Hernández i Inés Torres-Rojas, J-PAL Europe;
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
Anne-Marie Ballegeer, Enzo Ferrari Lagos, Rebeca Ferreira Corchero, Diego Corrochano Fernández i Camilo Ruiz Méndez, Universidad de Salamanca;
La preocupació i l’esperança pel que fa al canvi climàtic conviuen en la majoria dels joves i adults, i qui sent totes dues coses tendeix a informar-se més i actuar de manera més proambiental.
Olympia Bover, Centro de Estudios Monetarios y Financieros (CEMFI); Nezih Guner y Carlos Sanz, CEMFI i Banco de España; Yuliya Kulikova, Okinawa Institute of Science and Technology (OIST) i International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA); Alessandro Ruggieri, CUNEF Universidad;
Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.
Lidia Cruces i F. Javier Rodríguez Román, Goethe Universität Frankfurt;
El «xec nadó» buscava incentivar la natalitat, però va tenir un efecte limitat. Tot i que va ajudar algunes famílies a decidir-se, la dificultat per conciliar feina i maternitat continua sent l’obstacle principal per tenir més fills.
Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.
Mari Aguilera, Universitat de Barcelona; Nadia Ahufinger, Universitat Oberta de Catalunya; Ernesto Guerra, Universidad de Chile; i Oriol Verdaguer-Ribas, Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de la Dislèxia (ACD) i l’Associació de Famílies amb Dificultats d’Aprenentatge (AFDA);
Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.
Lídia Farré, CSIC; Marta Curull, Universitat de Barcelona; Laia Maynou, Universitat de Barcelona; i Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i BSE;
Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.
Cintia Díaz-Silveira, (Universitat Rey Juan Carlos); María Luisa Vecina, (Universitat Complutense); María Alonso-Ferres, (Universitat de Granada); i Francisco Burgos, (Universitat Rey Juan Carlos);
La percepció de la crisi climàtica és alta, però l’acció continua sent limitada. Aquest estudi revela com emocions, creences i factors socials influeixen en la nostra resposta al repte ambiental.
Ángel Perni i Laura Riesgo, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica. Universitat Pablo de Olavide, Sevilla;
A Espanya ja ens estem adaptant al canvi climàtic: canvis en el consum, noves pràctiques a la llar i més consciència davant un clima cada cop més extrem. Aquest estudi mostra com hi responem i quins factors condicionen la nostra adaptació