Els serveis socioeducatius de tarda són espais de referència per a infants i adolescents en contextos de vulnerabilitat social. Qui hi assisteix se sent escoltat, respectat i segur; rep suport socioemocional i acadèmic, i presenta una satisfacció vital semblant a la de la població de la mateixa edat. A més, els professionals mostren una satisfacció laboral alta.

Només un de cada quatre professionals sanitaris aconsegueix mantenir-se lliure de burnout (síndrome d’esgotament professional). Qui ho aconsegueix dorm més, se sent menys cansat i presenta millors indicadors de salut mental. El suport social, l’estabilitat emocional, el reconeixement i unes condicions laborals favorables també són factors associats al benestar. Cuidar qui cuida és una condició necessària per garantir una atenció de qualitat i un sistema de salut sostenible.

Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.

El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials d’inclusió.

Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.

La preocupació i l’esperança pel que fa al canvi climàtic conviuen en la majoria dels joves i adults, i qui sent totes dues coses tendeix a informar-se més i actuar de manera més proambiental.

Les polítiques de conciliació que reforcen l’estabilitat laboral poden contribuir a augmentar la fecunditat, ja que milloren la compatibilitat entre feina i maternitat, tot i que també plantegen reptes per a la contractació femenina.

Les llars a Espanya i Portugal han canviat notablement entre els anys 1991 i 2022. Aquest informe mostra com disminueix la mida mitjana de la llar, augmenten les llars unipersonals i es transformen les estructures de convivència segons l’edat i el sexe.

Com se senten emocionalment els nens amb trastorns del neurodesenvolupament? Aquest estudi revela més depressió, ansietat i dificultats per regular emocions, especialment quan hi ha diagnòstics múltiples, i demana incloure les famílies com a part clau de l’avaluació i la intervenció.

Què pesa més que el sou? Flexibilitat, desplaçaments curts i un bon clima laboral…, tot i que la diferència més gran sorgeix quan entra en joc la seguretat pel que fa a l’assetjament.