Últims articles
Article
Els serveis socioeducatius de tarda des de la perspectiva dels infants i adolescents i dels professionals
Carme Montserrat, Edgar Iglesias, Pere Soler, Anna Planas, Marta Garcia, Joan Llosada, Gala Lima, Martí Dolz, Alaitz Inchaustegui i Berta Francàs, Liberi, Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat, Universitat de Girona;
Els serveis socioeducatius de tarda són espais de referència per a infants i adolescents en contextos de vulnerabilitat social. Qui hi assisteix se sent escoltat, respectat i segur; rep suport socioemocional i acadèmic, i presenta una satisfacció vital semblant a la de la població de la mateixa edat. A més, els professionals mostren una satisfacció laboral alta.
Article
Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de ‘burnout’ professional
Oriol Yuguero, ERLAB de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UDL-IRBLLEIDA); Anna Mitjans, Fundació Galatea; Carmen Ruiz-Bueno, Fiorella Ferrando, Grup de Recerca CIFO, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Nicolás Albin, Institut Català de la Salut (ICS); Anna Blasco, Carles Alsinet, Grup de Recerca COMPETECS, Universitat de Lleida (UDL); Gerard Serratusell, Servei d’Estudis del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB);
Només un de cada quatre professionals sanitaris aconsegueix mantenir-se lliure de burnout (síndrome d’esgotament professional). Qui ho aconsegueix dorm més, se sent menys cansat i presenta millors indicadors de salut mental. El suport social, l’estabilitat emocional, el reconeixement i unes condicions laborals favorables també són factors associats al benestar. Cuidar qui cuida és una condició necessària per garantir una atenció de qualitat i un sistema de salut sostenible.
Article
Cerquen ajuda les persones grans més joves? Claus d’un estudi nacional sobre salut mental
Miriam Marco, Departament de Psicologia Social, Universitat de València; Francisco Sánchez-Sáez, Departament d’Estadística i Investigació Operativa Aplicades i Qualitat, Universitat Politècnica de València;
Les persones de 60 a 75 anys mostren actituds favorables pel que fa a buscar ajuda en salut mental, especialment les dones, les persones amb un nivell educatiu més alt i qui ha rebut atenció psicològica prèviament. No obstant això, el desconeixement dels recursos disponibles i les dificultats percebudes per accedir-hi continuen sent obstacles importants.
Articles anteriors
Article
Mentoria social, benestar i salut mental en persones migrants racialitzades
Òscar Prieto-Flores i Eila Prats-Brugat, Universitat de Girona; Isabel Gutiérrez-Pedemonte i Raquel Carrión-Alfonso, Coordinadora de Mentoria Social;
El racisme i la discriminació deterioren el benestar i augmenten el risc d’aïllament social de les persones migrants racialitzades. Aquest estudi mostra que la mentoria social no incrementa el benestar d’una manera general, però actua com un factor protector: evita que la discriminació es tradueixi en més soledat i contribueix a mantenir els vincles socials d’inclusió.
Article
Anàlisi de les polítiques d’inclusió social a Espanya mitjançant avaluacions aleatoritzades
Samuel Bentolila, CEMFI; Ana García-Hernández i Inés Torres-Rojas, J-PAL Europe;
Aquest estudi aporta dades empíriques sobre polítiques d’inclusió social a Espanya que mostren impactes significatius en ocupació, suport social, educació, competències digitals i habitatge. Els resultats reforcen la importància de dissenyar polítiques públiques basades en l’evidència.
Article
L’esperança i la preocupació impulsen l’acció climàtica entre els joves i els adults espanyols
Anne-Marie Ballegeer, Enzo Ferrari Lagos, Rebeca Ferreira Corchero, Diego Corrochano Fernández i Camilo Ruiz Méndez, Universidad de Salamanca;
La preocupació i l’esperança pel que fa al canvi climàtic conviuen en la majoria dels joves i adults, i qui sent totes dues coses tendeix a informar-se més i actuar de manera més proambiental.