Els impactes de la contaminació i del canvi climàtic han esdevingut un motiu de preocupació pública. Com que molt sovint aquests impactes es perceben com a resultat de l’activitat econòmica, moltes empreses han pres la iniciativa d’incloure dins les seves estratègies corporatives la reducció de l’impacte mediambiental. Aquest estudi posa de manifest que hi ha una associació positiva entre la innovació empresarial orientada a la sostenibilitat ambiental i la creació d’ocupació. Aquesta associació, a més a més, és particularment significativa en aquells sectors i indústries més contaminants –tradicionalment considerats ‘bruts’ des del punt de vista mediambiental–, sempre que l’ecoinnovació es faci de manera voluntària.

Els resultats indiquen que, encara que la inversió en tecnologia neta sigui costosa, el fet d’incloure en les estratègies empresarials objectius de reducció de l’impacte mediambiental de l’activitat productiva no tan sols és una oportunitat per millorar la reputació, sinó que també contribueix a la creació d’ocupació de qualitat.

Les conseqüències no desitjades de les activitats humanes sobre el medi ambient augmenten a una velocitat alarmant. Els impactes de la contaminació i del canvi climàtic ocupen la primera pàgina de l’actualitat, i es tendeix a pensar que són una conseqüència de l’activitat econòmica i un progrés mal entès. És per això que, sobretot en les darreres dècades, s’ha incrementat la pressió perquè les empreses incloguin, dins la seva estratègia, la consecució de beneficis mediambientals, a més dels econòmics. Entre aquests beneficis podem esmentar la reducció en les emissions a l’atmosfera, la utilització de materials reciclats o reciclables i la minimització en l’ús d’energies o materials contaminants.

Així, doncs, moltes empreses han posat en marxa iniciatives que podríem qualificar de «verdes», perquè obtenen un producte o desenvolupen un servei que no perjudica el medi ambient. A l’efecte d’aquest article, parlarem d’empreses ecoinnovadores per referir-nos a aquelles empreses que, independentment del sector al qual pertanyen, fan esforços innovadors destinats a reduir el seu impacte sobre el medi ambient.

Entre aquestes iniciatives, algunes empreses han incorporat sistemes de gestió mediambiental, mentre que d’altres actuen d’una manera més estratègica, és a dir, segons els objectius, i introdueixen mesures econòmiques que afavoreixen el desenvolupament de tècniques i innovacions verdes. Les motivacions poden ser diverses: des de l’escrutini públic fins a pressions dels grups d’interès, passant per incentius públics o la regulació sobre emissions. Segons el Laboratori d’Ecoinnovació (2017), algunes empreses caracteritzades com a positives per al clima (climate positive) assumeixen la seva corresponsabilitat en aquesta qüestió: utilitzen només energies renovables en les seves operacions, persegueixen un balanç neutre en les emissions de carboni derivades de les seves operacions o es comprometen al reciclatge complet de les primeres matèries utilitzades. Amb aquests objectius es pretén absorbir no tan sols l’impacte mediambiental propi, sinó també una part del generat per altres actors econòmics. Segons el mateix estudi, en termes econòmics les empreses que gestionen activament la seva contribució al canvi climàtic tenen, a més, una rendibilitat de la inversió més alta (una mitjana del 18% més que les altres).

Els esforços ecoinnovadors també són presents al nostre país, encara que potser no en la mateixa mesura que en altres economies del nostre entorn. Les cinc àrees principals que defineixen l’ecoinnovació, d’acord amb l’Índex europeu d’ecoinnovació (gràfic 1), són les següents:

- Recursos (despeses en personal d’R+D, valor de les inversions mediambientals...)
- Activitats (certificacions mediambientals aconseguides gràcies a la posada en marxa de certes activitats, percentatges d’empreses que han introduït una innovació amb resultats mediambientals positius)
- Productes i/o serveis finals (nombre de patents, publicacions acadèmiques)
- Eficiència en l’ús dels recursos (productivitat en material, aigua, energia)
- Resultats socioeconòmics (exportacions mediambientals, ocupació en ecoindústria i economia circular).

Aquest índex pretén mesurar tots els aspectes que aplega una activitat productiva orientada a la minimització de l’impacte sobre el medi ambient. Espanya hi ocupa el lloc 14, una mica per sota de la mitjana europea i a una distància no menyspreable dels líders (Alemanya, Finlàndia i Luxemburg). Si comparem aquesta dada amb les del 2015, veiem que Espanya ha empitjorat, ja que aquell any ocupava el lloc número 11, per damunt de la mitjana de la UE.

A més a més de l’efecte directe en el medi ambient, les mesures ecoinnovadores poden tenir altres efectes indirectes. En aquest sentit, és particularment interessant examinar els efectes de l’ecoinnovació en l’ocupació, un àmbit que al nostre país té una especial importància. Aportar indicis que determinin el possible efecte de l’ecoinnovació en l’ocupació és justament l’objectiu principal d’aquest estudi.

Una de les qüestions que té més presència en els debats actuals de política econòmica és fins a quin punt la transferència verda de les empreses afecta el creixement econòmic i l’ocupació. Malgrat aquesta inquietud, paradoxalment no disposem de gaires estudis a aquest respecte.

En aquest sentit, les administracions públiques han propiciat, mitjançant diversos instruments (ajudes públiques o menys pressió fiscal, entre altres), l’aparició de noves empreses i indústries dins un nou marc, anomenat «sector mediambiental». Dins aquest marc, les empreses d’energies renovables en serien un exemple paradigmàtic. Els nous llocs de treball creats per aquestes empreses, sumats a la demanda d’ocupació en indústries amb tecnologies netes, suggereixen que l’impacte de la innovació verda en l’ocupació ha estat positiu.

No obstant això, tal com apunten les innovacions verdes i en particular les que proporcionen producció neta, el fet de reduir la demanda d’energia i materials de certes indústries també afecta l’ocupació en aquests sectors (Pfeiffer i Rennings, 2001). El fenomen afecta especialment aquells treballadors d’indústries que fan servir tecnologies obsoletes o materials bruts (per exemple, el carbó, matèria utilitzada com a energia però que és altament contaminant). L’efecte net sobre l’ocupació d’aquestes dues grans tendències, una de creadora i una altra de destructora de llocs de treball, és incert, per la qual cosa cal aprofundir en les anàlisis.

La majoria dels estudis duts a terme fins avui han analitzat la relació directa existent entre els tipus d’ecoinnovació i l’efecte que tenen en l’ocupació. Així, Horbach i Rennings (2013) mostren que hi ha diferències en l’impacte sobre l’ocupació si les empreses innoven en relació amb el producte (el que fan) o bé amb el procés (com ho fan), i troben que l’efecte positiu sobre l’ocupació el provoquen bàsicament les innovacions en els processos i, especialment, les que permeten d’estalviar costos en material o energia. Així mateix, la transformació de les empreses no passa, sobretot, per implementar tecnologies al final del procés productiu (per exemple, incorporar un catalitzador als automòbils per reduir les emissions), sinó per la generació de tecnologia «neta» per incloure-la en el procés mateix (per exemple, canviar a l’ús d’energies renovables), ja que és això el que produeix increments en els llocs de treball (Rennings i Zwick, 2002, 2004). Rennings et al. (2004), però, van obtenir evidència que les ecoinnovacions en el producte també tenen un efecte positiu en la probabilitat d’incrementar l’ocupació. Sembla que tots aquests estudis convergeixen en l’existència d’un impacte positiu de les innovacions verdes sobre el nombre de treballadors a les empreses. 

Un altre grup d’estudis centren l’atenció a comparar si les empreses actuen per voluntat pròpia o bé, al contrari, es limiten a seguir les normes o la legislació en matèria mediambiental o les exigències que imposa el mercat mateix. Encara que no totes les dades són convergents, la majoria d’evidències apunten a una relació positiva entre ecoinnovació i ocupació, independentment del motiu que guiï la introducció d’aquestes ecoinnovacions. Així, l’estudi de Rennings et al. (2004) mostra un efecte positiu en l’ocupació quan les ecoinnovacions s’introdueixen com a resposta a les empreses competidores, mentre que Horbach i Rennings (2013) suggereixen que els estalvis en material i energia indueixen a estalvis en els costos, la qual cosa, al seu torn, provoca un augment en la competitivitat de les empreses que es trasllada a sengles increments de demanda i ocupació. Aquest mateix estudi indica que quan l’empresa adopta mesures mediambientals a conseqüència de requeriments legals o regulacions externes, l’efecte sobre l’ocupació és inexistent. Porter i van der Linde (1995), però, aporten evidència que els instruments de regulació poden constituir una oportunitat de negoci i facilitar, per tant, un increment d’ocupació per a aquelles empreses que els apliquin. Així passa, per exemple, en introduir un impost a les emissions de CO₂ que fa que les empreses prenguin consciència de la seva corresponsabilitat amb el medi ambient i que incorporin personal qualificat que treballi en una millora contínua del procés productiu per reduir aquestes emissions. 

La inversió en innovació verda pot representar, per tant, una oportunitat per abordar el problema de la desocupació a Espanya. Les dades demostren, de fet, que les empreses que inverteixen en ecoinnovació són les que han creat més llocs de treball, de manera consistent, durant els darrers anys (gràfic 2).

Aquest gràfic presenta una evolució comparativa del nivell mitjà d’empleats segons si les empreses són no innovadores, innovadores no mediambientals o bé ecoinnovadores.

D’aquestes dades es desprèn que, fins i tot en moments de crisi, les empreses que inclouen com a estratègia la preocupació pel medi ambient i que innoven seguint aquest principi, presenten un nivell mitjà d’ocupació no tan sols més alt, sinó que, a més a més, creixen respecte a les empreses no innovadores o a les que innoven sense preocupar-se pel medi ambient. El resultat general ens duu a demanar-nos si aquest comportament té lloc a totes les indústries. En aquest sentit, pot ser útil tenir en compte la classificació que ofereix l’informe anual de l’Inventari d’Emissions Tòxiques (Toxic Release Inventory, TRI) del 2012 i l’informe de l’Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units (Environmental Protection Agency, EPA), basada en el nivell de contaminació i productes tòxics que cada indústria aboca al medi ambient. Aquesta classificació agrupa els sectors des d’un punt de vista mediambiental i diferencia entre les indústries més contaminants i les menys contaminants, tal com recull la taula següent.

Aquesta taula ens permet d’aprofundir en la descripció del que passa en l’activitat econòmica espanyola, ja que diferencia entre els sectors considerats menys contaminants i els que són més contaminants. A més a més de produir un alt nivell de contaminació i productes tòxics, els sectors més contaminants es caracteritzen per ser de dimensions més reduïdes, tant si els mesurem per vendes com si ho fem per l’ocupació. Solen ser sectors amb empreses que, llevat d’algunes excepcions, dediquen menys esforç a l’R+D i, per tant, són menys intensives en alta tecnologia. D’altra banda, solen participar molt menys en programes de suport públic (local, nacional o supranacional). Les empreses que formen part dels sectors més agressius amb el medi ambient tenen un impacte més gran, de manera que estan subjectes a més escrutini públic i també a regulacions mediambientals més estrictes que no pas les altres empreses.

Per obtenir indicis de l’efecte de l’ecoinnovació en l’ocupació, hem seguit una definició d’ecoinnovació semblant a la proposada per la Unió Europea. Una empresa es defineix com a ecoinnovadora segons els objectius que té en matèria d’innovació. Entre aquests objectius, en destaquen quatre de relacionats explícitament amb el medi ambient: 1) utilització de menys materials per unitat produïda; 2) utilització de menys energia per unitat produïda; 3) menys impacte mediambiental; 4) compliment dels requisits normatius mediambientals, de salut i seguretat. Els quatre objectius estan mesurats a l’enquesta PITEC (Panel d'Informació Tecnològica) amb un grau d’importància que va de l’1 (no important) al 4 (molt important) i es poden analitzar en relació amb el sector d'activitat i la mida de les empreses.

El gràfic 3 mostra els objectius de les empreses relacionats amb motivacions externes com ara el compliment de les normes mediambientals o la reducció de l’impacte mediambiental. Aquest comportament apareix tant a les empreses grans com a les petites i mitjanes, encara que s’aprecia de manera més acusada a les primeres. La motivació externa principal és concentrar-se a complir les pressions reguladores, abans que actuar sobre el procés productiu, tot i que això darrer implicaria una activitat més verda i més neta, ja que es consumirien menys materials i menys energia. En definitiva, les inversions en ecoinnovació es destinen principalment a complir les normes mediambientals, però no a la transformació directa de les empreses per usar tecnologies netes mitjançant canvis importants en el procés productiu (per exemple, afavorint una reducció en l’ús d’energies i materials contaminants).

D’altra banda, l’anàlisi de les dades (gràfic 4) mostra que les empreses que es troben en els sectors més contaminants estan més preocupades pel medi ambient que no pas les que pertanyen a les indústries més netes, la qual cosa és prou lògica. A les indústries més contaminants, l’impacte mediambiental i el compliment de les regulacions són els objectius més importants, sense perdre de vista, però, la introducció de mesures que facin que el procés productiu esdevingui més net (estalvi d’energia i de materials). Malgrat això, és manifest que l’objectiu principal de totes les indústries és complir la normativa.

D’aquestes dades podem deduir que les empreses que pertanyen a indústries més contaminants senten més necessitat de diferenciar-se que no pas les empreses d’indústries considerades menys contaminants. La introducció de tecnologies verdes per part d’aquestes empreses provoca que siguin percebudes com a més sostenibles. Les empreses de sectors nets, en canvi, gaudeixen d’una imatge millor a causa del menor impacte mediambiental de les seves activitats. Per això, la societat respon de manera més positiva i més receptiva quan les innovacions verdes les introdueixen companyies de sectors molt contaminants, la qual cosa, al seu torn, provoca un augment del seu avantatge competitiu en el mercat.

Una manera més completa d’abordar aquestes qüestions és incloure en una mateixa anàlisi totes les variables considerades (presència d’ecoinnovacions, impacte ambiental de l’empresa, aplicació d’objectius ecoinnovadors voluntària o forçada per les regulacions vigents) i observar quines són les que prediuen realment l’increment en el nivell d’ocupació a les empreses innovadores.

Després d’efectuar aquest tipus d’anàlisi (anàlisi de regressió) amb les dades de l’enquesta PITEC, la conclusió és que la presència d’ecoinnovacions s’associa amb increments en el nivell d’ocupació, i que aquest efecte aparent sobre l’ocupació es multiplica a les empreses situades en sectors considerats més contaminants (Kunapatarawong i Martínez-Ros, 2016). D’altra banda, el seguiment voluntari d’objectius ecoinnovadors (reducció de consums d’energia i materials) prediu augments en el nombre de treballadors, mentre que si aquests objectius es plantegen només per complir la legislació establerta, no apareixen beneficis per a l’ocupació. Finalment, totes aquestes relacions entre variables no es registren a les empreses que, simplement, no innoven.

L’impacte de les activitats humanes tant a escala local com global ha convertit la preocupació pel medi ambient i la seva conservació en una prioritat pública. Per aquest motiu, un estudi que vinculi l’estratègia empresarial respectuosa amb el medi ambient i els resultats en l’economia té interès per al conjunt de la societat.

Les empreses incorporen aquest neguit per l’entorn mitjançant les innovacions. La introducció de la innovació mediambiental respon tant a factors externs (legislació) com interns (motivacions econòmiques). Els resultats del nostre estudi presenten una associació positiva entre el creixement de l’ocupació i les motivacions ecoinnovadores de les empreses, la qual cosa suggereix que les empreses que introdueixen la innovació mediambiental en la seva estratègia corporativa generen més llocs de treball que les empreses no innovadores o que les que tenen una orientació mediambiental més limitada. D’altra banda, l’efecte positiu sobre l’ocupació és més gran a les indústries considerades més contaminants.

Aquests resultats aporten elements que cal considerar a l’hora de prendre decisions empresarials i de política pública. Així, el compromís i la inversió en innovació, i en particular en ecoinnovació, sembla que generen rèdits no tan sols en el medi ambient i en la imatge pública de les empreses, sinó també en la seva capacitat per generar ocupació. Tot plegat aconsella que les administracions plantegin marcs regulatius que potenciïn, per motius diversos (entre els quals hi ha el d’afavorir l’ocupació), l’ecoinnovació.

En tot cas, aquest estudi és simplement una primera aproximació, limitada i parcial, a la qüestió. Cal plantejar estudis més amplis i rigorosos que permetin extreure conclusions sòlides que fonamentin una presa de decisions informada i eficient, tant en l’àmbit polític com social.

Dangelico, R.M., i D. Pujari (2010): «Mainstreaming green product innovation: why and how companies integrate environmental sustainability», Journal of Business Ethics, 95.

Eco-Innovation Observatory: EU Eco-Innovation Index 2016. Technical Note.

Environmental Protection Agency (EPA) (2012): Toxics Release Inventory (TRI) Program.

European Commission: Eco-innovation scoreboard 2017.

Horbach, J., i K. Rennings (2013): «Environmental innovation and employment dynamics in different technology fields. An analysis based on the German Community Innovation Survey 2009», Journal of Cleaner Production, 57.

Kunapatarawong, R., i E. Martínez-Ros (2016): «Towards green growth: how does green innovation affect employment?», Research Policy, 45(6).

Laboratorio de Ecoinnovación (2017): Empresas climate positive: ¿Qué son y cómo contribuyen a la lucha contra el cambio climático?.

Panel de Innovación Tecnológica (PITEC): Informes.

Pfeiffer, F., i K. Rennings (2001): «Employment impacts of cleaner production. Evidence from a German study using case studies and surveys», Business Strategy and the Environment, 10.

Porter, M.E., i C. van der Linde (1995): «Green and competitive: ending the stalemate», Harvard Business Review, 73.

Rennings, K. (2000): «Redefining innovation. Eco-innovation research and the contribution from ecological economics», Ecological Economics, 32.

Rennings, K., A. Ziegler i T. Zwick (2004): «The effect of environmental innovations on employment changes: an econometric analysis», Business Strategy and the Environment, 13.

Rennings, K., i T. Zwick (2002): «Employment impact of cleaner production on the firm level: empirical evidence from a survey in five European countries», International Journal of Innovation Management, 6.

Toxics Release Inventory (TRI) Program (2012): «What type of industries are included in TRI?».